El trajecte de 550 km des de Strasbourg a Klenova (República txeca) no va tenir massa secrets. El tram d’autopista A8, amb les seves rampes infinites a traves de la Selva Negra, ens va recordar que el nostre cotxe te uns 23 ponis de potència (1200 cavalls, segons el presentador de La 2) que ens feia batallar contra camions amb poca empatia. Després de dinar a Nuremberg, amb la seva catedral, la seva plaça, els seus judicis, etc, vam trobar el petit poble de Klenova, on la organització del Mongol Rally havia preparat la sortida oficial en un castell medieval i una base militar abandonada adjunta, on es permetia acampar.
Per a fer-se una idea del públic que pobla el Mongol Rally, només dir que la organització feia acampar a la gent en dues parts: els anglesos en una explanada, la resta de mortals que fem servir el sistema mètric i conduïm en el costat correcte, a l’altre. Finalment, aquest euroapperheid fou interessant per a evitar la tromba de britànics borratxos i vestits de dona que no va dormir fins les 6 del matí. A part d’això, vam trobar-nos equips holandesos, francesos, espanyols (uns asturians dividits en un Kia Rio i un Clio, dues ambulàncies de Màlaga / Galícia i València), italians, romanesos, etc. Destacar un grup de 3 paraplègics en un Rover 75 de l’època dels Trastàmara i dues parelles en lluna de mel que probablement arribaran divorciats a Mongòlia.
La festa del castell estava anunciada pels anglesos com a 'èpica i digne de ser explicada als néts'. El seny i la rauxa catalana li rebaixen la qualificació a BB-, tot i la barbacoa “gratis”, els concerts en directe, la conga iniciada per PM10 en un local amb fanfàrries i la cara de vergonya aliena de certs txecs de l’organització en veure a senyors grans de Manchester vestits amb tutus roses. A les 23h estàvem intentant dormir (intentant: gràcies a una rave no programada fins les 5 del matí al costat de la zona d’acampada...continental, no britànica).
A les 7 del matí d’avui dimarts hem aixecat el campament per a fer el segon gran “tute” del viatge: 950 km entre Klenova i Belgrad. Sis països en un dia: República txeca, Alemanya, Àustria, Eslovènia, Croàcia i Sèrbia. A destacar el tram transalpí austríac: en anar sobrecarregat i amb uns pneumàtics de diàmetre superior que han allargat la relació final (ha reduït el consum i incrementat la distància al terra, però també ha minvat la capacitat d’aprofitament de la potència), els 1000 m d’alçada han passat factura al cotxe. Hem de trobar com deixar anar pes, o durant els 2.500 m sense asfaltar de Mongòlia no passarem de primera marxa.
A Belgrad ens esperen els Prokopljevic, que ens ofereixen un llit sense festa rave al costat i una dutxa per a treure’ns l’etiqueta de biohazar que mereixem ara mateix.
[Mes (accent) fotos mes (accent) endavant, ara la connexio (accent) no permet pujar-les]
Quadern de bitàcora:
Consum: 0,655 kWh/km (6,79 l/100)
km recorreguts: Uns 2500 (Manel, concretarem en el futur)
km pendents: Uns 14.000-2500 (concretarem en el futur)
Carburant consumit: 2500*6.6/1000= aprox 165 litres (uns 60 dels quals amb bioetanol E10)
Sorolls del cotxe: hem comprovat com per carreteres dolentes, els sorolls deixen d’identificar-se. La baca cruix, però és per fastidiar. Tot està ben lligat. Hi ha un xiulet que apareix aleatòriament que és o bé a) un coixinet a punt de gripar-se, o b) algun desajustament del conjunt disc/pastilla del tren de davant. Tot apunta a b), ja que en acariciar el pedal de fre el soroll desapareix....
Punxades: cap
Problemes mec`anics: Rien. Knock on wood, encara.
.
