19 de gen. 2012

A falta de erkanoplano...



Evidentment, el gran dubte està en la conveniència o no de passar per l’Iran. Si el viatge comencés avui segurament ens buscaríem uns passaports veneçolans al mercat negre i arrossegaríem una mica el nostre accent castellà, ja que dubtem que la tonteria amb els bolis del Barça (que tant bé funciona en la gran majoria de les ocasions) relaxes les suspicàcies frontereres.

Ara bé, pot ser que el proper dia 20 de juliol (objectiu teòric d’arribada a la frontera turco-iraní, a Bazargan) les coses s’hagin relaxat. Ens sabria greu perdre’ns l’Iran, que segons molts participants d’edicions anteriors amb els que hem parlat és una de les millors parts del recorregut, un lloc magnífic del que et cauen els tòpics a terra pocs minuts després de creuar la frontera. En aquest aspecte, recomanem la crònica que en van fer el Sergio i l’Alberto en el seu Mongol Rally del 2010, també en un Fiat Seicento.

L’alternativa a l’Iran és creuar Geòrgia i Azerbaijan i embarcar a Bakú en un ferry que creui el Mar Caspi. Tot i obrir la possibilitat de visitar el decrèpit museu de Stalin a Gori o ficar la mà en volcans de fang azerbaidjanesos (gentilici correcte, ho juro), la línia Bakú – Turkmenbasi no és de Transmediterranea. Es tracta de vaixells de càrrega que surten un cop plens (i no sota horari), i amb un cost aleatori. Aquesta web de turisme d’Azerbaijan és força eloqüent al respecte.

A més a més, l’opció ferry suposaria de mitja un increment de despeses d’aproximadament 200 €, a més a més d’endarrerir 2 ó 3 dies el calendari. 

Per desgràcia no hem trobat masses 'Caspian Sea Monsters' en venda als Clasificados de La Vanguardia.


9 de gen. 2012

Steel Steed


Els camins del senyor són inescrutables, així que per a fer els 14.000 km que ens separen de la capital mongola necessitarem un vehicle robust per a les males carreteres uzbeques, potent per a sortir ben parat en avançaments de tractors iranians, amb tracció a les quatre rodes per a les pistes enfangades del Kazakhstan, amb reductores per al vadeig dels rius mongols i ampli per a acomodar tot l’equipatge necessari.

Per aquest motiu, estem en negociacions per a fer-nos amb els serveis de the following:



...i violar així tots els preceptes anteriors. No fos cas.

5 de gen. 2012

Patrocinadors

Per portar a terme aquesta aventura, necessitem patrocinadors. Així que aquests són els nostres amics, que colaboren en aquesta causa tan noble:

Solidaris 4x4
Associació sense ànim de lucre amb base a Sant Quirze del Vallès, experimentada en el món del motor. Ens ajuda a escollir i proporcionar el vehicle més adequadament inadequat... per a creuar rius mongols entre d'altres...


Auto-Bike Joan Aixalà
El millor taller Citroen a Castellbisbal. Ens proporciona material indispensable (i la seva instal·lació) per a posar el vehicle a punt pel viatge.

Construccions Metàl·liques Montagut
Ferrer i manyà de qualitat. Ubicat a Castellbisbal, ens fabricarà un protector de càrter per al vehicle, protecció clau contra pedres i estils de conducció qüestionables.



Restaurant Scheraid
Asador on es poden degustar les millors carns. Ubicat a Casetllbisbal, ens podria proveir de... carn per anar menjant durant el camí.

Rotulació VF
Empresa especialitzada en la producció de vestuari laboral, brodats, regals d'empresa, equipaments i rotulació en vinils. Ens prepararan la rotulació del vehicle, com els rallys del WRC!



A tots ells els agraïm la seva paciència, ajuda i col·laboració.

3 de gen. 2012

De què va això?

Si tot va be, el proper estiu marxarem des de Barcelona fins a Ulaan Bator en cotxe. L’objectiu serà cobrir els 14.000 km que ens separen les dues ciutats en poc més de tres setmanes, sense assistència, sense road-book, sense gaires diners, sense coneixements de rus, sense ser especialment simpàtics  i en un cotxe que algú va dissenyar per a anar a comprar al Caprabo.

A això se’n diu Mongol Rally, i és una prova que es porta fent des de 2007. Els anglesos que ho organitzen en diuen “charity rally” ja que cada equip, a banda de buscar-se la logística per a fer la ruta, ha d’aportar 1000 pounds a dues ONG’s que treballen en el territori.  A més a més, un cop a Mongòlia, donarem el vehicle en el que farem la ruta per a que sigui subhastat i els beneficis també aniran destinats a les associacions. Per aquest motiu, el vehicle ha de ser, diguem, estúpid, però no pot tenir més de deu anys per a assegurar-ne cert valor final.

És a dir, que la nostra participació aportarà 1.200 € + un vehicle a Amnistia Internacional i al Lotus Children Center de Ulaan Bator. Per tant, ens hem de buscar la vida per a incrementar el capital actual del projecte, que a dia d’avui puja a aproximadament al preu de mercat d’un fetge (nostre) mitjanament sa. Si trobem comprador.