La nit del dia 17 vam descobrir que el GPS no tenia cartografia de Belgrad, ni havíem pensat a agafar un mapa. El Dushko i la Csvetana ens esperaven a casa seva amb el sopar preparat, i fèiem tard. Després de fer quaranta voltes per intuïció, vam desistir i vam aplicar el mètode “siga a ese coche”: li vam dir a un taxista que el seguíem fins a l’adreça que teníem apuntada. Quatre euros ben invertits, tot i descobrir que la intuïció ens havia portat bastant a prop.
A Belgrad, doncs, ens van tractar com a reis: vam menjar be, vam dormir be, ens van passejar i ens van fer entrepans per al camí. Un luxe comparat amb els dies següents. Hvala Dushko i Csvetana!
El dia següent, després de mig de visita, vam tirar cap a Sofia. Allà vam coincidir amb dos cotxes del Mongol Rally més, el del Dani i la Daiva i l’Edui i la Sylvie. Cap a mitja nit, vam descobrir l’hotel on l’Edu i la Sylvie dormien per quatre xavos, i ens hi vam apuntar. El matí següent, visita de rigor i rigorosa al centre de Sofia, i carretera direcció Istanbul.
El trajecte per territori búlgar ens va semblar lent i kamikaze (i es que encara no havíem vist Turquia). Tot i això, el camí deparava moments i llocs incomprensibles, com el que podia ser un MIG (o SUKOY...) plantat en mig de no res, o paradetes que venien un formatge que ens va servir per a amenitzar els espagueti que vam cuinar a l’ombra d’uns arbres, sota l’olor d’una muntanya de fems.
La frontera amb Turquia s’acostava lentament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada