El nostre convoi multinacional, ja força cohesionat (el Fiat Punto dels germans anglesos, Kate i Rob, i el Toyota Yaris australo-malasi, l'Arthur i el Kenson) va decidir fer l'enllaç directes, sense parar a cap ciutat excepte per a posar gasolina i per a acampar a mig camí. No vam tocar ni un bitllet de ruble.
A les 18h del dimarts vam arribar a la fontera ruso-mongola, a 2400 m d'alçada. La sortida de Rússia va ser fàcil, però l'entrada a Mongòlia no tenia gaire bona pinta, ja que és el país on el nostre Fresnel es queda i els tràmits són d'importació d'un vehicle. Amb la sort que ens caracteritza, la frontera mongola va tancar mitja hora després d'arribar. Així que ens va tocar fer nit en un pàrquing de formigó amb nens mongols mirant-nos des de l'altre costat del mur de la secció fronterera. I a esperar a que els funcionaris mongols apareguessin en algun moment del matí següent per a mongolitzar la fitxa tècnica del Fresnel i llençar-nos pistes avall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada