30 de jul. 2012

El monstre del Mar Caspi





El vaixell que comunica Bakú amb Turkmenbashi creuant el Mar Caspi és un peinidias kafkià. Tretze hores de navegació per al que no estàvem preparats per culpa de les presses de les hores anteriors: ni teníem prou aigua ni menjar. El vaixell no és un creuer de plaer, ja que  és un vaixell de càrrega amb camioners turcs i peces rovellades que surt només quan està carregat. En aquest sentit, els 6 dies que portava al sol de Bakú havien convertit els camarots (per cert, sorprenentment acceptables) en forns inhabitables.

Bidons amb aigua bruta.


Per sort, vam coincidir amb les ambulàncies dels equips Injection Family i Ambulanbator, i amb el Seicento de l’Edu i la Sylvie, amb qui vam fer pinya i vam compartir menjar i aigua en un sopar a la coberta del vaixell. Tot un luxe.

Avís!

La calor feia impossible dormir als camarots, així que tothom es va tirar pel terra de la coberta bruta de sal i pipes a esperar que el sol ens despertés a prop de la costa est del Mar Caspi. Tot i això, no va ser fins les 16h que el vaixell va decidir fondejar davant Turkmenbashi, però sense atracar. Aparentment, el vent i la manca de remolcadors impossibilitaven la maniobra. Dues hores més tard, el vaixell va entrar a port, amb molt més vent i amb dos remolcadors. És a dir, es va destapar que el capità estava de ressaca després de ballar tota la nit amb alguns dels passatgers. Alguna.


Esmorzar i barraquisme.

 Fondejant amb turcs idem.

A les 18 h descarregàvem el Seicento del purgatori de CO, NOx i partícules que era la bodega del vaixell, ja que els camioners havien decidit dormir la nit anterior als seus camions amb els motors en marxa per a tenir aire fred. Els felicitem, fills. Començava el desembarcament etern al control fronterer de Turkmenbashi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada