La benzina del Turkmensistan costava 0,2 €/l, al Kazahstan
0,5 €/l, a Rússia uns 0,8 €/l i a Mongòlia...1,5 €/l. Uns 70.000 Tugrus de
benzina de 92 octans ens posen en marxa per a fer l’etapa més muntanyosa de
totes les que farem. La pista i/o zona d’influència (!) ens porta per la taiga
mongola amb exactament els paisatges que ens esperàvem: extensions de verd
interrompudes per altes muntanyes i llacs, i ni un sol arbre. La sensació és
semblant a la del desert, ja que no tenim per costum tenir un rang de visió
sense interrupcions tant enorme.
Just abans d’enfilar el port de muntanya darrere el qual
està Khvod, descobrim que la molla de la roda davantera dreta del Punto dels
anglesos està partida. Coses d’anar amb l’amortidor rebentat. Tot i això, com
que aparentment el cotxe circulava bé, no li van donar més importància. El
Fresnel feia sorolls misteriosos que normalment marxaven en re-collar cargols
de la protecció del càrter o de la baca. És el que te circular per pista.
El camí per a creuar el port de Buraty Dava es va convertir
en una successió inacabable de rius a creuar. Amb pedres. I fang. En un
Seicento. Cada riu era precedit d’una assemblea horitzontal i participativa per
a decidir com es creuava i qui pringava primer. El balanç: dues enganxades al
fang, un protector de pas de roda del Yaris i una megapunxada al Punto, que
portava un dia de mala sort.
El descens del port va ser espectacular, i ja fosc vam
arribar a les afores de Khovd, on vam acampar amb altres equips que trobats pel
camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada