Mongòlia: dia 3. Khvod – algun punt 200 km després

Khovd marcava l’inici del nostre pas pel nord del desert del Gobi. Com sempre, la pista començava amb uns quants quilòmetres d’asfalt (per a despistar) que acabava de cop en una (unes) pistes on vam conèixer el nostre pitjor enemic d’aquest viatge, el Goldfinger de les pistes, el Hitler de l’obra civil (com a primers referents de supervillanos que venen al cap) : el tôle ondulée. Una ondulació  del terreny provocada pels camions o pel gremi de tallers mecànics, amb una separació entre màxims de no més de 10 cm que fa vibrar l’invibrable. A molt baixa velocitat és incòmode, a 30 km/h és un infern, a 60 km/h els vells del lloc diuen que circules per sobre les crestes i és menys greu. Però s’havia de ser molt valent i tenir poca estima pel vehicle com per a intentar-ho. El problema residia en que quasi tots els 400 km que teníem per davant eren amb  tôle ondulée .

La desèrtica pista sota el sol semblava no acabar mai. Circulàvem a 40 km/h sobre l’ondulée quan, de sobte, vam notar una forta olor a cremat. El sensor de temperatura no feia pensar que  el motor s’hagués sobreescalfat, així que un cop d’ull sota del cotxe va donar el diagnòstic: l’amortidor posterior esquerra havia rebentat, i l’oli del seu interior s’evaporava sobre el tub d’escapament, que passa per aquella meitat del cotxe. El Rob va descobrir que el seu amortidor posterior esquerre també havia deixat de funcionar. Així doncs, estàvem a 300 km d’Altai, enmig del desert del Gobi, sobre tôle ondulée i no podíem circular a més de 20-30 km/h per l’estat de la pista combinat amb la manca d’un amortidor.

I així vam avançar tot el dia,a velocitat de bici, sobre pistes ondulades o pistes de servei dels camions d’obra de la carretera en construcció al voltant de la qual serpentejàvem. En caure el sol, vam acampar amb altres equips que ens vàrem trobar pel camí per a descansar. L’endemà havíem de fer 200 km més en les mateixes condicions per a arribar a Altai, on la mitologia mongola (i un pamflet de l’organització) deia que hi havia un mecànic que potser disposaria d’un amortidor nou.