Mongòlia: Dia 7. Bayankhongor – Arvaykheer

Mongòlia estava sent força dura per als cotxes. El Punto dels anglesos perdia oli a raig i potència per hores, i nosaltres havíem tingut els nostres anars i tornars amb els amortidors de darrere.  Però només quedava aquesta etapa i la següent, fins a Ulan Bator. A més, un belga que se’ns havia creuat pel camí ens va dir que des d’Araykheer fins a Ulan Bator era...asfalt!!!

Amb aquesta idea al cap vam posar rumb a Araykheer, 200 km de pista lenta, fangosa i amb el riu més profund que fins ara hem creuat. Tot i això, com que el cotxe estava en bones condicions, ha estat molt divertida de fer.

Mai dubtis d’un belga: a 30 km d’Araykheer la pista es va convertir en una mai tant anhelada carretera asfaltada. I mai te’n fiïs d’un mecànic mongol: l’asfalt ens ha servit per a confirmar que els dos amortidors nous ja eren morts i fugant oli, tot i que els quilos de soldadura posterior encara aguantava com un bon guerrer mongol.

Així doncs, ens quedaven els darrers 400 km sota la promesa de que tots eren asfaltats, i amb els amortidors posteriors de nou fora de combat. Dos fets que, combinats, ens feien les perspectives més fàcils.